Menu Content/Inhalt
Robèrt Lafont que s'entèrra lo 30 de Junh a Florença (Italia)

lafont.jpgQue s'entèrra lo 30 de junh a Florença, lo lingüiste, escrivan e teorician politic Robèrt Lafont. Cò fondator de l'IEO  au sortir de la dusau guèrra mondiau, que's hesó lo pòrtavotz d'un occitanisme politic dens las annadas setanta. Dens l'òbra soa, prolifica, multifòrma que podem destecar a barrèjas "Nani mossur", los romans "Tua culpa " o "La Fèsta", e enqüèra los recentament publicats "L'Etat et la langue" en çò de  Sulliver  e lo "Decameronet" en çò deu Trabucaire . E puish qu'èm ua ràdio que volem senhalar especiaument la poësia hicada en musica per Jan Mari Carlòtti  "Dire" (Ed Mont Jòia "). 

Ua bibliotèca e un espiar suu monde que viennen de s'esvanir. A Fausta las nostas pensadas.

 

Pèir Bèc qu'estó dab Robert Lafont un deus fondators de l'Institut d'Estudis Occitans après la segonda guèrra mondiau. Los dus qu'èran reconeguts com especialistas de la lenga, e la lor reputacion que va plan au delà de las termièras deu pais d'Òc. Los dus qu'estón presidents de l'IEO, mes com ac ditz Pèir Bec a David Grosclaude, qu'èran prumer ligams d'amistat quasi com dus hrairs.

 

Joan Pèir Darrigrand, de Per Noste, que reageish tanben a la disparicion deu Robèrt Lafont. Que'ns parla deu Lafont 'politic', lo qui militè dab eth :

 
En Ondas d'estiu : espiem a l'endarrèr

Sason d'estiu, autas emissions... Cool

La sason d'estiu qu'ei tà En Ondas lo parat de har encontres de tots.

Per exemple a la rentrada qu'averam reclams deus Sumerians, Assirians e Hitites en companhia de Joann e Richard.

Mes per l'òra :

Setmana 27 dimèrc 01 a 21h, dijaus 02 a 14h e dimenge 05 a 21h

que perpausam en referéncia a la desapareishuda de Robèrt Lafont, un deus teoricians de l'occitanisme e de la colonizacion deu dehens, la difusion tornar de l'emission de la Setmana 11 de 2009 setmana en companhia de Danielle Julien au parat de la sortida deu "Decameronet" en çò deu Trabucaire.  

Domenja Lekuona que'vs perpausa dens En Ondas (11/03 a 21h, 12/03 a 14h e 15/03 a 11h), ua entervista de Danielle Julien, arreviraira au francés deu "Decameronet" (1983) - "Le petit décaméron", de Robèrt Lafont .

Unviatge.gif recuelh de novèlas pareishut en noveme de 2008 ençò deu Trabucaire .

La musica que serà la de Jan-Mari Carlòtti dab sheis cançons tiradas de las setze deu CD "Dire" qui a consacrat aus poèmas de las annadas cinquanta de Robèrt Lafont.

Danielle Julien : passaraira de literatura, d'enveja d'istòria e de deser de lenga. Qu'ei l'autora de Viatge d'ivèrn, prèmi Jaufre Rudel 1999 de la Region aquitàna (Ed. Trabucaire). 

Escotar l'anóncia

  

 
Mort d'Albèrt Peyroutet

colorado.jpgQue ns'a quitats la setmana passada Albert Peyroutet.
Vadut en 1931 en Bearn, agregat d'anglés e professor d'occitan.
Contaire au hestenau de Siròs, qu'ei l'autor de novèlas "Que l'aperavan Colorado",
"De la peth de cohet" e de poèmas en çò de Reclams edicions .
Ràdio País qu'avèva publicat - enregistrat per lo quite autor - la version audio de la novèla "Que l'aperavan Colorado". (supòrt esputzat)



Qu'enviam las nostas pensadas a la soa hemna Ruth e a la familha.

 
Seguida...
<< Començar < Precedenta 1 2 3 4 5 Seguenta > Fin >>

Resultas 1 - 4 sus 20

Braca

17 & 18/07/2009 Pastorala de Nai
Bastida de Nai
pastorale-affiche.jpg
 
La pastorala de Nai qu’ei un espectacle tradicionau que’s hè engüèra en Bearn e en Sola. Qu’ei sancerament creat e jogat peus poblants deu lòc. Espectacle cantat e tanben dançat, la pastorala qu’ei ua causa rara de non pas mancar.
Hòrta deu son patrimòni e de l’istòria soa au sègle XVI, Nai hesteja en 2009 los 10 ans d’obertura et de restauracion de la Maison Carrada, beròi bastiment Renaishença d’estile italian, la Maison carrada qu’estó hèita au miei deu sègle XVI per un ric marcadèr drapèr deu nom de Pedro SACAZE.
L’istòria que’vs contarà la vida de la ciutat a d’aquera epòca au truvèrs d'ua evocacion de las granas hèitas soas: mauhuec de la bastida, pujada de la borgesia, comèrci e relacions dab l’Aragon vesin, guèrras de religion, broishami, dab drin d’intrigas amorosas.
Léger la seguida...
 

Jornalet de País